Perquè un ordinador es pugui connectar a una xarxa cal que tingui un dispositiu que <<tradueixi>> les ordres que s'intercanvien entre l'ordinador i el mitjà: cable, fibra o mitjà sense fil. D'això, se n'encarrega l'adaptador de xarxa.
A casa adaptador de xarxa se li assigna de fàbrica un número, o adreça MAC (Media Acess Control), que identifica de forma univoca. És a dir, cap targeta de xarxa, del itpus que sigui, no pot tenir una adreça MAC igual a una altra. Aquesta adreça MAC es pot fer servir, per exemple, per filtrar els equips que tenen permís per connectar-se a una xarxa sense fil.
Encara que un ordinador disposi de targeta Ethernet no estem segurs que es pugui connectar a una xarxa. Cal que li indiquem quin llenguatge ha d’utilitzar per comunicar-se amb la resta dels dispositius de la xarxa: altres ordinadors, commutadors, routers,impressores,etc.El protocol TCP/IP és el més utilitzat per configurar una LAN. Com ja saps, TCP/IP també es coneix com el protocol Internet.
- Identificació d'equips: adreçes IP
El que més ens interessa a l’hora de configurar una xarxa d’ordinadors és conèixer com s’identifica cada equip de la xarxa i quins paràmetres hem d’establir perquè la comunicació sigui perfecta. Qualsevol dispositiu de xarxa ha de tenir configurats, com a mínim, dos paràmetres.
-Adreça IP: correspon a l’adreça de l’equip dins la xarxa. Es compon de dues parts; l’adreça de xarxa i l’adreça de host. Una adreça IP està formada per quatre octets de números binaris.
Un host és qualsevol dispositiu connectar a una xarxa.
-Màscara de subxarxa: es tracta d’un altre conjunt de quatre octets bianaris que indiquen quina part de l’adreça IP de l’equip correspon a la xarxa i quina a l’oridnador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario