En general, un fitxer sonor pot ser de dos tipus:
- Obtingut mitjançant mostreig. Significa que cada cert interval, anomenat bitrate, s'enregistra el so analògic, per exemple, a través d'un micròfon. Com més àmplia sigui la freqüència del mostreig, és a dir, com més vegades se'n prenguin mostres, més bona serà la qualitat del fitxer sonor digitalitzat.
- Reproduït a partir de formulacions matemàtiques aplicades a bancs sonors. Els sistemes MIDI (Musical Instrument Digital Interface) en són un exemple. Emulen el sistema convencional de partitures a partir de bancs de registres sonors emmagatzemats de fàbrica a la targeta de so de l'ordinador.
La compressió de fitxers d'àudio
Un sistema de compressió és un conjunt d'algoritmes matemàtics que, aplicats al fitxer de mostreig, permeten reduir-ne la mida. Cada un d'aquests algoritmes es distribueix en forma de còdec. Hi ha diferents tipus de formats de so, que són aquests: wav, au, wma (Windows Media Audio), mp3, ogg, atrac, rm, ra.
Formats i còdecs
No és el mateix format que còdec.
- El format és la manera com es genera el fitxer.
- El còdec es l'algoritme de compressió que s'utilitza perquè ocupi menys espai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario